LES EMPRESES I LES ONG's ...UN CAMÍ COMÚ?

Crec que ha arribat el moment que el teixit empresarial i les ONG's han d'iniciar un diàleg en profunditat per tal de generar una consciencia ciutadana corporativa a partir de la consciencia, les empreses i les seves marques per a fomentar valors, reputació, i conjuntament ( empreses , ONG’s i ciutadania), innovació amb co-creació per actuar aprofitant les eines tecnològiques i també per anar cap a una aproximació més responsable i compromesa amb el seu entorn.

Les empreses han de plantejar-se com actuar de forma transversal amb la Responsabilitat Social a partir dels seus plantejaments de Màrqueting Estratègic. Les ONG's han d’ aportar el bagatge, experiència i coneixement molt aprofitable i interessant per a l'empresariat honest que vulgui ACTUAR per tal de contribuir a un món diferent

Precisament he escrit aquest pensament de la meva visió, per una realitat de caràcter existencial que es basa en la necessitat de reinvenció dels territoris de les empreses. El paradigma econòmic i social està canviant i com a conseqüència el paper de l'empresa davant la societat i, penso, que també la regeneració de les Administracions. No vull que se'm entengui que faig servir aquell vell tòpic dogmàtic que diu "... ara toca tornar a la societat allò que la societat els ha facilitat, els beneficis", però penso, per professió, (em dedico a la comunicació i educació per a la sostenibilitat amb una xarxa de professionals de diferents especialitats que anem des de la creativitat i estratègia fins al màrqueting responsable passant per la psicologia, la sociologia i els experts en patrocini) que en aquest moment ja no es pot treballar amb les empreses i les seves responsabilitats sense comptar que el món ja ha començat la carrera cap a la situació sosteniblement equitativa, i que una de les realitats inqüestionables per aconseguir ser equitatiu és que, fins avui, ho han fet les ONG's.

Com a conseqüència són elles les que més coneixen els mètodes, les causes, les necessitats, les ubicacions i l'operativitat, per tant penso que ja no es tracta simplement de cooperar o col·laborar si no d'unir criteris per a traçar OBJECTIUS I ESTRATÈGIES COMUNS PER ACTUAR SOCIALMENT I HUMANA de forma eficient sobre causes molt concretes (Objectius del Mil lenni, per exemple). A més, si es fa amb rigor i una conducta transversal, les empreses poden seguir guanyant diners, ja que forma part de la seva sostenibilitat, i les ONG's aportar el seu coneixement, també remunerat, perquè el seu treball tingui sentit i realment sigui profund.

Joaquim Braulio

EL QUE NO ES DIU A LA CAMPANYA ELECTORAL DE LES ELECCIONS DEL DIA 28.

A Catalunya estem a la meitat de la campanya electoral i crec que la manca de rigor i poca capacitat dels politics en general, per explicar el que realmente pasa en el món i de quin paper ha de jugar el nostre pais en aquest conjunt global, son clarament patents. estant centarnt les seves intervencions només a trapitjar el terreny del contrari presentant-lo com un perill, o a dir i fer barbaritats per que un altre partit d'igual pensament no els hi prengui els vots que pensen que són seus. Un clar exemple és el discurs del Partido Popular per por a Ciutadans o l'Anglada.

En conjunt molt patètic i engoixant doncs una vegada més la societat civil anem per davant d'aquests senyors i senyores que han de marcar les pautes institucionals per tal de que la resta de ciutadans i ciutadanes poguem actuar sota els criteris de quin format volem de pais. Un pais com el nostre, com Catalunya, que cada vegada la qualitat dels nostres politics s'ha anat deteriorant i centrat dins del territori de la mediocritat.
Benvolguts i benvolgudes hem de ser conscients que tenim per endevant una colla de reptes per tal de fer front a un canvi de paradigma y estructural del món, aquests reptes pasen per la definició de quin pais volem i quin paper ha de jugar en el gran canvi global, com l'hem de construir economicament, socialment, culturalment i ambientalment i quin és el paper ha de jugar l' educació i la formació dels nostres infants i joves i com creiem que ha de ser de grans, com s'han decomportar, quins nous oficis han d'assumir i com han de compaginar la seva actitut i conductes humanistes amb la tecnologia que va a gran velocitat i els hi ha de servir per ser creatius, innovadors, solidaris, sostenibles y sobre tot PERSONES. D'això i moltes altres coses no s'en parla a la campanya electoral, això si menteixen prometent llocs de treball i sortida de la crisis.

Joaquim Braulio